Diari de Nadal.

Diari de nadal.

View more documents from joanabofill.

MALEÏTS PRONOMS FEBLES

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà: el poble de Pronomilàndia. Els seu alcalde era l’Hi i la seva dona la Hi. Un dia els habitants de Pronomilàndia van fer una revolta contra l’Hi, dient que n’estaven farts de que els humans escurcessin els pronoms. El senyor Me’l i la senyora N’hi, van organitzar la manifestació, a la qual hi va assistir moltíssim gent com: en M’ho, en Se’n, en Los-en, la senyora Els les entre d’altres. No sabeu pas la van organitzar. L’alcalde al veure tot el que havien organitzat els habitants, va convocar una assemblea urgent, a la qual hi va poder assistir tota la gent que volgués. A part de l’alcalde, la seva dona i els organitzadors de la revolta, hi van assistir el secretari general, el senyor Els ho, la consellera Te la i el jutge de pau, en Los hi. Allà l’alcalde els va explicar el fet que comportava ser pronoms febles. Els habitants al comprendre el què havia explicat l’alcalde, van prometre no revoltar-se mai més.

La cançó "Caminant", és una adaptació de la cançó "The way to your heart" de Soulsister. El grup Macedonia la va cantar per la Marató de Tv3 aquest any 2010. Aquesta cançó, estiguis trist o content, amb només 3 minuts i mig sempre t'acaba arrencant un somriure.

Mmmm, com m'agradaria viure sola com la Magda!!

Aixecar-me més tard els caps de setmana, no haver de netejar l'habitació cada divendres, escollir el menú de cada dia o sopar al bar de sota de casa, poder mirar el que vulgui a la tele, sortir per anar al cine sense que ningú es pensi que vaig de festa, posar les fotos dels meus amics a les parets i no haver de veure la de la tia vella de la meva mare, muntar festes de pijames sense pijames quan jo vulgui, pintar les parets de l'habitació blau turquesa i la setmana següent canviar-la de color i pintar-la vermell, no tenir exposada la cristalleria al moble del menjador, de fet no tenir cristalleria.
Mmmmm!!!! a mi t'ambé m'agradaria vire sola com la Magda, però també trobaria a faltar l'ordre de casa, els grans dinars dels diumenges a casa de l'àvia, la mare demanant silenci mirant el pasapalabra, que em preguntin com m'ha anat el dia en entrar a casa...
Potser encara m'hauria d'esperar una mica a anar a viure sola com la Magda.